Tal com mana el reglament el dissabte 17 d'abril - en el Palau de la Zarzuela de Madrid residència habitual dels Reis d' Espanya i de la Familia Reial - prometé el càrrec en presència del Cap de l'Estat. Ja possessionat, Zapatero no trigaria gaire en parlar de modificar o reformar l'actual Constitució de 1.978. Una reforma obviament potser necessària però no per trivialitats com pugui esser el suprimir la preferència de l'home sobre la dona, de l'article 57, en la successió a la Corona. Sincerament aquesta preferència ni fa ni fu i per aquesta regla de tres es podria suprimir la del primogènit o primogènita. Considero i no crec ser l'únic que ho considera que altres reformes són més necessàries. Aixi que un bon dia vaig agafar llàpis i paper i vaig escriure aquest poema. D'aleshores hi he fet algun canvi. M'agrada aixi com ha quedat ara.
Camarades! Catalans!
Bons ¡Ciutadans!
Davant el Rei,el Sant Crist i la Constitució
prometé el càrrec el president principal
d'un govern dit ell central
que per part de mare té nom d'ofici.
Doncs ell aqui:
Zapatero, en català, és sabater.
Esperem que acabi amb correcció el mandat electoral
que com ell és sabut de l'electorat ha rebut.
En el seu temps i moment aquest Senyor President digué la reforma constitucional voler ella enllestir. Jo ara vos dic,aqui que m'estranyaria fes la principal.
Que és fer, d'Espanya. un estat federal
o encara millor un estat confederal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario